-
"Que m'instueixi la natura i no pas la cultura" (Acte primer - Faust I)
FAUST: Conec el Dret, la Medicina,
sóc filòsof, teòleg, per més mal,
i aquí m'estic, pobre mortal,
tan negat com abans. Jo no sé quina
falta em feia el "Magíster" i el "Doctor"
-deu anys menant per plaça i carreró
els meus alumnes. Em recrema
veure que l'home no sap res de res.
Ben cert que no em cal témer
el lluc de tant magíster, pedant, clergue o doctor,
que el més enllà no em fa cap por
ni de dubte o escrúpol no m'afeixuga el pes;
però tampoc no he tingut goig, ni em crec saber de res,
no he corregit cap home, ni sóc ric ni senyor.
Cap bé ni honor del món no m'és abastador.
Un gos rebutjaria ma senectut oiosa.
Per aquesta raó la màgia m'ha guanyat
i els secrets, que són tants, he demanat
a l'Esperit mateix, per a sortir
de les suors que costa haver de dir
el que del món ignoro. Prou paraules!
Vull veure, amb aquests ulls, gèrmens i forces.
Si fos almenys l'última nit
d'esguardar els meus neguits, tu, lluna plena!
Ja n'he esmerçades prou al fil d'aquesta taula.
Massa has marcit la vida dins del cau
on la llum degenera topant contra una allau
de llibres rosegats, retortes, instruments,
entre els quals s'entatxonen antigalles
dels teus passats. Ve-te'l aquí, el teu món!
¿Et cal inquirir més perquè encongeix ta vida
un mal que és en tot tu i que no saps a on?
És que Déu cria l'home per respirar i sentir
dins la natura, i tu respires pols i floridura,
veus esquelets de bèstia, ossos de mort... Pogués fugir
dins dels teus raigs, i veure camps i espai i altura!...
Tu, manuscrit de Nostradamus, on perdura
ço que, en senyals, fa els secrets coneixents,
series mon company. Veuria clarament
el curs dels astres... Ah, si la natura
m'instrueix amb aquella força pura
que mena les paraules d'esperit a esperit,
em pujarà la llum de l'ànima al sentit!
Rumiant no es capeixen aquests signes.
Responeu-me, esperits, si és que m'oïu!
votre commentaire
Suivre le flux RSS des articles
Suivre le flux RSS des commentaires