• "Que m'instueixi la natura i no pas la cultura" (Acte primer - Faust I)

    FAUST: Conec el Dret, la Medicina,
    sóc filòsof, teòleg, per més mal,
    i aquí m'estic, pobre mortal,
    tan negat com abans. Jo no sé quina
    falta em feia el "Magíster" i el "Doctor"
    -deu anys menant per plaça i carreró
    els meus alumnes. Em recrema
    veure que l'home no sap res de res.
    Ben cert que no em cal témer
    el lluc de tant magíster, pedant, clergue o doctor,
    que el més enllà no em fa cap por
    ni de dubte o escrúpol no m'afeixuga el pes;
    però tampoc no he tingut goig, ni em crec saber de res,
    no he corregit cap home, ni sóc ric ni senyor.
    Cap bé ni honor del món no m'és abastador.
    Un gos rebutjaria ma senectut oiosa.
    Per aquesta raó la màgia m'ha guanyat
    i els secrets, que són tants, he demanat
    a l'Esperit mateix, per a sortir
    de les suors que costa haver de dir
    el que del món ignoro. Prou paraules!
    Vull veure, amb aquests ulls, gèrmens i forces.
    Si fos almenys l'última nit
    d'esguardar els meus neguits, tu, lluna plena!
    Ja n'he esmerçades prou al fil d'aquesta taula.
    Massa has marcit la vida dins del cau
    on la llum degenera topant contra una allau
    de llibres rosegats, retortes, instruments,
    entre els quals s'entatxonen antigalles
    dels teus passats. Ve-te'l aquí, el teu món!
    ¿Et cal inquirir més perquè encongeix ta vida
    un mal que és en tot tu i que no saps a on?
    És que Déu cria l'home per respirar i sentir
    dins la natura, i tu respires pols i floridura,
    veus esquelets de bèstia, ossos de mort... Pogués fugir
    dins dels teus raigs, i veure camps i espai i altura!...
    Tu, manuscrit de Nostradamus, on perdura
    ço que, en senyals, fa els secrets coneixents,
    series mon company. Veuria clarament
    el curs dels astres... Ah, si la natura
    m'instrueix amb aquella força pura
    que mena les paraules d'esperit a esperit,
    em pujarà la llum de l'ànima al sentit!
    Rumiant no es capeixen aquests signes.
    Responeu-me, esperits, si és que m'oïu!



    votre commentaire



    Suivre le flux RSS des articles
    Suivre le flux RSS des commentaires