• E. C. P

    22 B,

     

    Osborne

    Park

    95658-9601

    <city w:st="on">Newcastle</city>

    Tél.: (916) 623-2788 // 689721331

    Célibataire<shape id="_x0000_s1026" style="margin-top: 0px; z-index: 1; left: 0px; margin-left: 384pt; width: 74.3pt; position: absolute; height: 95.9pt; text-align: left;" type="#_x0000_t75"><imagedata o:title="" xsrc="file:///C:\DOCUME~1\ELOICO~1\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.png"><wrap type="square"></wrap></imagedata></shape>

    EXPÉRIENCE PROFESSIONNELLE

    § depuis janvier 2006 Chef de gestion du cabinet d'avocats Rogers & Smithson (nouvelle association), à Newcastle. Coordination du personnel et de l'exercice fiscal. Prévenance aux clients d'envergure.

    § avril 2003 – nov. 2005 Avocat du cabinet Rogers & Lanning (vieille association), à Newcastle. Exercice du barreau.

    § février 2000 – jan. 2003 Pluri employé de la SRG SSR idée suisse : Schweizerische Radio- und Fernsehgesellschaft // Société suisse de radiodiffusion et télévision, à Berne. Scénariste, traducteur de catalan et d'espagnol et correcteur grammatical de français, allemand et italien.

    § mars 1999 – jan. 2000 Stage au cabinet d'avocats Rius i Giralt, associats, à Barcelone. Assistant et responsable du service de prévenance au public.

    § étés 1999, 1998 Vendeur à la librairie Proa Espais, à Barcelone.

    FORMATION

    § juin 1999 Diplômé en droit civil, droit fiscal et droit administratif à la UB - Facultat de Dret de Barcelone.

    § .juin 1994 Baccalauréat (littéraire), à l'IES Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú

    LANGUES

    § Catalan Lu, écrit et parlé (excellent)

    § Espagnol Lu, écrit et parlé (excellent)

    § Anglais Lu, écrit et parlé (excellent)

    § Français Lu, écrit et parlé (excellent)

    § Allemand Lu, écrit et parlé (excellent)

    § Italien Lu, écrit et parlé (courant)

    § Russe Lu, écrit et parlé (bon)

    § Japonais Lu, écrit et parlé (bon)

    RENSEIGMENTS COMPLÉMENTAIRES

    § Informatique Maîtrise de Windows 98, 2000, ME, NT, XP ; Linux; Word ; Excel ; Access ; InfoPath ; Outlook ; PowerPoint; Publisher ; Photoshop ; Internet; Dreamweaver.

    § Loisirs Voyager, tennis, films, rock musique, lecture (classique et policière), échecs, jeux vidéo.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     


    votre commentaire
  • 1

    J'améliorai ma qualité physique

    J'aurai plus force de volonté

    Je ne serai pas flemmard

    Je voudrai honorer ma famille avec mes actions

    Je voudrai maigrir un peu

    Je serai millionnaire

    Je dormirai un peu plus

    Je voudrai toucher les nez de Javi XD 

    Je ne tomberais pas malade

    Je ferai un film avec George Lucas

     

    2

    J'ai offert une tenue de soirée à ma sœur

    J'ai offert deux livres à mon père

    J'ai offert un parapluie à ma mère

    Je m'ai offert un jeu vidéo

    J'aurais voulu offrir une voiture à Sani

    J'aurais voulu offrir beaucoup de paix au monde.

    J'aurais voulu offrir beaux cadeaux à mes amis

    J'aurais voulu offrir une maison à mes grands-parents

     

    3

    Mon père m'a offert beaucoup de livres d'auteurs classiques

    Mon père m'a offert une horloge très élégant

    Mon père m'a offert matériel d'école

    Ma mère m'a offert eau de toilette

    Ma mère m'a offert deux films

    Ma sœur m'a offert une ceinture noire

    Mes grands-parents m'ont offert argent  

    Ma tante m'a offert argent aussi

    Mon oncle m'a offert un mobile

     

    4

    J'aurais voulu que mon père m'offre moins choses XD

    J'aurais voulu que le monde m'offre bonheur

    J'aurais voulu que ma mère m'offre quelque costume

    J'aurais voulu que ma sœur m'offre plus cadeaux

    J'aurais voulu que Sani m'offre un voyage à la France

    J'aurais voulu que mes amis m'offrent un sourire chaque jour

    J'aurais voulu que Bill Gates m'offre tout son argent

    J'aurais voulu que mes grands-parents m'offrent rien


    1 commentaire
  • "Que m'instueixi la natura i no pas la cultura" (Acte primer - Faust I)

    FAUST: Conec el Dret, la Medicina,
    sóc filòsof, teòleg, per més mal,
    i aquí m'estic, pobre mortal,
    tan negat com abans. Jo no sé quina
    falta em feia el "Magíster" i el "Doctor"
    -deu anys menant per plaça i carreró
    els meus alumnes. Em recrema
    veure que l'home no sap res de res.
    Ben cert que no em cal témer
    el lluc de tant magíster, pedant, clergue o doctor,
    que el més enllà no em fa cap por
    ni de dubte o escrúpol no m'afeixuga el pes;
    però tampoc no he tingut goig, ni em crec saber de res,
    no he corregit cap home, ni sóc ric ni senyor.
    Cap bé ni honor del món no m'és abastador.
    Un gos rebutjaria ma senectut oiosa.
    Per aquesta raó la màgia m'ha guanyat
    i els secrets, que són tants, he demanat
    a l'Esperit mateix, per a sortir
    de les suors que costa haver de dir
    el que del món ignoro. Prou paraules!
    Vull veure, amb aquests ulls, gèrmens i forces.
    Si fos almenys l'última nit
    d'esguardar els meus neguits, tu, lluna plena!
    Ja n'he esmerçades prou al fil d'aquesta taula.
    Massa has marcit la vida dins del cau
    on la llum degenera topant contra una allau
    de llibres rosegats, retortes, instruments,
    entre els quals s'entatxonen antigalles
    dels teus passats. Ve-te'l aquí, el teu món!
    ¿Et cal inquirir més perquè encongeix ta vida
    un mal que és en tot tu i que no saps a on?
    És que Déu cria l'home per respirar i sentir
    dins la natura, i tu respires pols i floridura,
    veus esquelets de bèstia, ossos de mort... Pogués fugir
    dins dels teus raigs, i veure camps i espai i altura!...
    Tu, manuscrit de Nostradamus, on perdura
    ço que, en senyals, fa els secrets coneixents,
    series mon company. Veuria clarament
    el curs dels astres... Ah, si la natura
    m'instrueix amb aquella força pura
    que mena les paraules d'esperit a esperit,
    em pujarà la llum de l'ànima al sentit!
    Rumiant no es capeixen aquests signes.
    Responeu-me, esperits, si és que m'oïu!



    votre commentaire
  • Les polis gregues: Atenes
    Les ciutats gregues (polis) eren estats independents, encara que units per una cultura comuna. Abans de l'aparició de la cultura grega, en el món antic mai no va existir el concepte de pàtria com a tal. La gent era fidel al seu senyor o al seu rei i només s'identificava amb els membres del seu clan o família. Els grecs són els creadors del concepte d'estat-nació. La polis (ciutat) grega va ser la primera organització política i social que els individus van sentir com a pròpia. Els homes ja no eren només fills d'una determinada família, sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.

    D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.

    La colonització grega

    Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.

    El naixement de la democràcia
    La democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any <metricconverter w:st="on" productid="599 aC">599 aC</metricconverter> Soló i posteriorment Clístenes (<metricconverter w:st="on" productid="512 aC">512 aC</metricconverter>), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.

    Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-<metricconverter w:st="on" productid="429 aC">429 aC</metricconverter>) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (<metricconverter w:st="on" productid="404 aC">404 aC</metricconverter>) després d'una llarga guerra civil.
    El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.

    Cultura
    La influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.

    Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.

    Extret de http://www.euroaventura.net/catala/homecast/lasal/dracma/index.html


    2 commentaires
  • Chers Cristophe et Sabine,

     

    Nous n'avons pas eu temps de vous écrire, tout est allé si vite... Genève est fantastique, elle est très belle et les italiens sont aimables et très sympa!

    Le 23 de Mars nous avons trouvé un vieil appartement près de l'aéroport, dans la zone industrielle. 

    Il était bon marché et nous l'avons acheté. Le 15 d'Avril nous avons commencé avec lés réparations, et toujours nous ont une maison très belle.

    À propos, nous avons besoin d'un micro-on : en Suisse avions-nous aucun. Aujourd'hui nous irons au supermarché pour acheter le mois cher.

    Vous pouvez rendre-nous visite chaque jour, si est-ce que vous vouliez!

     

    Au revoir !

     

    Magali et Benoît                 


    votre commentaire



    Suivre le flux RSS des articles
    Suivre le flux RSS des commentaires